Raïms

L'altre dia em vaig trobar una estació de Bicing amb l'ordinador penjat, en un bucle infinit Bios -> Reiniciar. Mentre es veia la BIOS, vaig poder fer una foto per veure el hardware de la màquina. Un cop a casa he hagut de retocar molt la foto per poder fer l'anàlisi corresponent, (no té suficient qualitat per penjar-la aquí) però us puc dir que les màquines que hi ha dintre els màstils del Bicing tenen una BIOS Award, 512 Mb de memòria + 8 de video compartida i un CPU Intel Celeron a 650Mhz.

L'altre dia al tornar de Porto em vaig quedar sorprès al veure, des de'l cel, un riu amb uns nusos dignes de veure. Poc més tard l'avió comença a girar i em sembla veure el Delta de l'Ebre molt llunyà, i és quan arribo a la conclusió de que aquell riu ha de ser l'Ebre. En efecte, i segons Google Maps, el que veia des de l'avió era l'Ebre a l'alçada de Casp (Pantà de Casp-Mequinença).

El més sorprenent de tot és que mentre sobrevolava Montserrat (i Barcelona al fons), continuava veient el Delta de l'Ebre, molt llunyà i difòs, però s'intuïa. I a l'altra banda, el pirineu. Des d'aquelles alçades el nostre país és un mocador!!

      

Donada la meva situació d'informàtic tinc la sort de no haver comprat mai cap ordinador, ja que fins l'actualitat he anat tirant amb ordinadors reciclats i ampliats amb peces que algú no volia o comprades de segona mà.

Aquest és el cas del meu ordinador des de'l 2004 fins ara al 2009, un Celeron a 1.8Ghz i 512MB de RAM. Us pot semblar limitat, però per les tasques diàries serveix més que suficient, tant amb Windows XP com amb Linux. Encara no entenc aquesta dèria de comprar màquines amb velocitats i capacitats rebossants, si mai en la vida les aprofitarem (Necessitem un Quad Core a 3Ghz, 4 Gb de RAM i una gràfica amb 512MB per navegar per internet i veure pel·licules? Òbviament, no).

La placa mare, el CPU i el monitor (un Philips de 17 polzades) em van ser cedits molt gentilment però a partir d'ara aquesta màquina ja quedarà en un segon pla gràcies al Dell Optiplex GX270 que he comprat de segona mà per 50 €. Feia temps que anava darrera d'un Optiplex... i tampoc és cap misteri, ja que es tracta d'un Pentium IV (amb HT) a 2.8Ghz, però he escollit precisament aquest model de Dell perquè, de totes les màquines que he anat veient, és de les que millors resultats donen.

He vist de tot, fins i tot Pentium 4 a 3Ghz fent molt de soroll, escalfant-se i treient poquíssim rendiment (fins i tot per ofimàtica) però en canvi els Optiplex no fan cap tipus de soroll i donen un molt bon rendiment. A més, per dintre estan molt ben ensamblats i canviar peces és bastant més fàcil que en un PC clònic.

Val a dir que no tot són flors i violes, en concret el GX270 té una tarja gràfica integrada patètica (Intel Extreme) que no deixa ni arrancar la instal·lació d'Ubuntu, sort que té port AGP.

El primer Optiplex que vaig veure va ser un Optiplex GXpro (Pentium a 200Mhz, encara el tinc), també per l'època anava molt bé, però la memòria era molt específica i no el vaig poder ampliar (Funcionava amb DIMMS de memòria EDO...). I posteriorment un NX (Pentium a 266Mhz) que em va fer de servidor un parell d'anys. I ja al 2007 per reis vaig rebre el portàtil (un Inspiron), que com no, també em dóna bons resultats.

Darrerament a la feina he instal·lat algun Optiplex 775 i sincerament, me n'he enamorat, llàstima dels 300-400€ que costen, però, s'ho val.

Que consti que no tinc cap comissió per part de Dell però si tenen bones màquines, bons preus i a sobre es preocupen per Linux...

La web del Bicing, tot i estar bastant mal feta i anar molt lenta, permet una cosa bastant interessant: Veure l'historial de viatges que l'usuari ha realitzat en un període de dates. Fent un cop d'ull al meu historial, ara que fa poc més d'un any que utilitzo el servei, m'he quedat parat de l'estalvi que suposa anar en bicicleta (a més de l'exercici, que és sa!).

Del 3 de març del 2008 al 6 d'abril de 2009 he realitzat 187 viatges que suposen poc més de 52 hores en total circulant en bicicleta. Faltaria sumar els viatges clandestins, o sigui els fets amb bicings que estaven mal ancorades o trobades pel carrer. Posem que són 200 viatges, multiplicat pel preu d'un viatge amb transport públic (uns 70 cèntims de mitjana) dóna un estalvi de 140€ en un any. Si restem el que em va costar l'any passat apuntar-me al Bicing (24€), queda un estalvi net de 116€...

Ja ho sabeu, anar en bici no només va bé per fer exercici, no contaminar, no agafar mala llet amb transports públics que no van bé... a sobre ens estalviem uns calers!

També s'ha de tenir en compte la vessant negativa del Bicing, perquè si el servei funcionés 100% correctament, aquests 200 viatges serien alguns més.

Ja se sap que vivim en un pais subdesenvolupat tecnològicament, on arribem a pagar quantitats abismals per un ample de banda que a d'altres països els hi faria gràcia i tot. I si a algú li toca la negra, com a mi, la situació encara és pitjor: Estic pagant per un màxim de 20Mbps, i a casa tant sols me n'arriben entre 1 i 2Mbps. Patètic...

El proveïdor és Orange (Todo en Uno), i com que la línia de telèfon que arriba fins casa meva és de timofònica (un cablejat que deu tindre una trentena d'anys), no ho pensen reparar (o no poden.. no ho sé). Segons la distància de la central, m'haurien d'arribar un màxim de 6-7Mbps (Central BCN/Cerdà).
La solució que m'ofereixen és demanar una portabilitat altre cop cap a telefònica, i demanar l'ADSL amb ells però mantenint la línia amb telefònica. Curiós que m'ofereixin aquesta possibilitat...

Finalment m'ofereixen un descompte d'un 10% en les factures fins a fi d'any. Un 10% és el que m'arriba a mi de la velocitat contractada!

He estat buscant solucions però no en trobo cap que em faci el pes: Jazztel no té cobertura a la meva zona, Telefònica implicaria pagar un dineral cada mes, i Ono? Crec que s'ha de pagar alta, i no mola. Tantdebò tingués cobertura d'Adamo.... Així que aguantar amb Orange i el meu flamant ample de banda.

El pitjor de tot és que no necessito l'ample de banda per baixar pel·licules i música (alguna sèrie sí..), el necessito per treballar! (Mantenir webs implica transferències FTP, connexions SSH contra servidors, etc..).

Ahir em van dir que els preus de les memòries de portàtil estaven tiradíssimes (1GB = 10€) i vaig pensar en comprar-li un regal a l'eeePC, que d'aquí poc compleix un any.

En el món de la tecnologia i més en l'informàtic, sempre és frustrant veure el pas del temps i quedar-se les coses desfaçades, com és el cas del meu eeePC 701. El vaig comprar per e-bay, a anglaterra, per poc menys de 300€. Per aquella època ni es sentia a parlar de portàtils lleugers... i avui en dia els trobem al Carrefour, més barats, i més potents!! Fa ràbia...

El balanç de l'eeePC és bastant positiu, sobretot pel seu pes (<900 g) i la possibilitat d'endur-te'l sense que sigui una càrrega. I al no tindre disc dur (SSD de 4Gb) no cal preocupar-se pel sacseig, útil si es va en Bici(ng), etc. De moment hi tinc una Ubuntu 8.04 amb unes quantes personalitzacions (nucli eee) i molta neteja feta, fins al punt que hi tinc 1.8Gb lliures i 1.8Gb ocupades. La única queixa és la pantalla, de 7 polzades, extremadament petita pel meu gust (la resolució màxima de 800x480 a vegades no deixa veure completament bé aplicacions ja pensades per >1024x768).

Sabent doncs el ridícul preu de la RAM, li he comprat un DIMM d'1Gb per 13€. El que duia era un SiS de 512Mb i 667Mhz, i l'he substituït pel nou sense cap problema. La única dificultat en aquests models antics és que s'ha de desmuntar l'ordinador completament, ja que no té cap tapeta per accedir a la memòria. Els passos a seguir són:

* Retirar la bateria
* Treure els cargols de sota
* Treure el teclat (fixar-se en els tres pius superiors)
* Treure els cargols de la planxa de sota el teclat
* Desconnectar connexió del teclat i touchpad
* Obrir la carcassa amb cura, fent palanca, tenint en compte que les juntes estan situades sota el touchpad i darrera, en els extrems del buit de la bateria.

Un cop la placa mare a l'aire, veurem que la RAM està a sota. Hi ha dos pius a baix que subjecten la placa mare, fer palanca i sortirà!

Estic d'acord amb les joventuts convergents: El Bicing cada dia va pitjor i per amenitzar-ho, és més car.

Si a finals d'any 2008 es podien trobar bicicletes i fer algun trajecte amb elles fins la nostra destinació i l'abonament costava 24€, ara l'abonament val 30€ anuals i continuo trobant bicis per fer trajectes. Trajectes que no duren més de 100 metres perquè les bicis estan destrossades.

Vivim en un pais amb gent encara per evolucionar, incapaços de tractar els Bicings precisament com si fóssin seus (exemple 1 i exemple2). Això sumat al poc manteniment que tenen les bicicletes, porta a que la majoria estiguin disponibles però poc funcionals:

* Peces que rossen o frens sempre tensats. Has de pedalar el triple.. i si deixes de pedalar la bici s'atura gairebé a l'ensec.
* Canvi de marxes atrofiat: La bicicleta va amb una marxa fixada (normalment primera o tercera.. no sé què és pitjor).

Llavors l'usuari (com un servidor), es veu obligat a deixar la bicicleta i agafar el metro per arribar a casa. Un servei de metro que també s'ha encarit molt més que l'IPC però que continua funcionant com sempre de malament: La Línia 1, la que creua Barcelona de banda a banda, té un temps d'espera d'entre 3:30 i 4:30 minuts, en hora punta. Així sí que dóna gust pagar el viatge!

Per casa encara tinc els CD originals de la primera versió de Linux que vaig provar: Slackware i Red Hat 5.0. De la Slackware recordo que era molt jovenet i la cosa no va rutllar, no recordo haver-la fet funcionar mai (Deuria ser 1995). En canvi el Red Hat 5.0 sí que el recordo funcionant, amb la meva màquina de l'època (Un 486 a 66 Mhz i 48 MB de RAM). Recordo que la instal·lació era íntegrament en mode text, es necessitava un disquet per iniciar la instal·lació (els ordinadors de l'època no arrancaven des de CD) i l'entorn gràfic era una versio senzilla de l'Enlightenment. Però com que llavors no hi havia internet, ni existia l'Openoffice, no podia fer el que necessitava fer amb l'ordinador en aquella època: fer treballs d'institut.

El que recordo clarament eren els embolics que provocava el gestor de paquets RPM. Sempre amb dependències no resoltes.. fins que Linux va desaparèixer del disc dur (en aquella època de 2.5Gb, molt preuades).

L'any 2001 va ser quan vaig conèixer a Debian (Woody) i la seva gestió de paquets, i va ser el meu punt de retrobament amb Linux fins l'actualitat. Des de llavors mai he tingut en cap màquina altra distribució que Debian. Fins l'arribada d'Ubuntu (Hoary).. però al fi i al cap es basa també amb paquets DEB.

Actualment estic plantejant d'instal·lar Fedora Core 10, per intentar sortir de la secta i veure una mica més enllà. Pel que he anat veient, els RPM ja no són el merder que eren gràcies a gestors de paquets com Yum.
L'instal·laré al portàtil (versió de 64 bits) i ja comentaré què tal.
De moment, a la resta d'ordinadors s'hi queda Ubuntu 8.04 (Servidor i eeePC) i Ubuntu 8.10 i XP (Ordinador "Gran").